Exposició impulsada per l’IDIBELL dins dels actes del centenari de la ciutat de L’Hospitalet i del centenari del Metro
Bellvitge,
un barri nou creat
del no-res
El barri de Bellvitge es comença a construir als anys 60 per allotjar part dels més d’un milió de nouvinguts de la resta de l’Estat que van arribar a Catalunya entre 1950 i 1970.
El barri tal com el coneixem avui neix l’estiu de 1964, quan l’empresa Inmobiliaria Ciudad Condal SA va iniciar-ne la promoció, a partir de mòduls prefabricats produïts al costat mateix de les obres, fet que va suposar una innovació en la construcció massiva d’habitatges. En total, s’hi construeixen 66 blocs de 14 plantes i 11 torres de 18, uns 10.000 habitatges nous.
Un barri amb esperit de lluita veïnal
Els primers edificis s’habiten el 1965. Deu anys després, el 1975, gairebé ja s’han construït tots els que existeixen actualment. Bellvitge passa de 7.000 habitants el 1968 a 26.000 el 1974.
La ràpida expansió i el creixement accelerat de Bellvitge propicia l’organització i lluita veïnal per aconseguir un barri més digne. Ja des de l’inici, l’associacionisme hi ha tingut una importància cabdal i ha configurat un barri amb un fort orgull de pertinença.
L’espai on s’aixeca el barri formava part del Delta del Llobregat, en gran part terrenys agrícoles amb plantacions importants de carxofes, bledes i altres productes.
L’inici de la transformació:
un gran hospital en terrenys de conreu
El 8 de novembre de 1972 s’inaugura l’Hospital de Bellvitge. Actualment, amb 5.200 professionals, és l’hospital de proximitat de L’Hospitalet i el Prat, i centre de referència de màxima complexitat per a 2 milions de persones de l’àrea Metropolitana. És públic, universitari, promou la investigació i forma part d’un dels ecosistemes de salut, recerca i docència més potents del país i el sud d’Europa. És el centre sanitari català que més cirurgia complexa fa, especialment cirurgia oncològica, i el que du a terme més trasplantaments de ronyó i cor. Actua en xarxa amb l’atenció primària i els centres hospitalaris de l’entorn.
L’edifici és obra de l’arquitecte Martín José Macide, amb un disseny similar al centre infantil de la Vall d’Hebron: grans gratacels blancs que emulen els pijames de quadres dels pacients.
Primer trasplantament de fetge de l’Estat
En el període 1974-1975, l’hospital fa el seu primer trasplantament de còrnia i el seu primer cateterisme. L’any 1978 se suma al reduït grup d’hospitals del món que practiquen trasplantaments d’òrgans sòlids i fa el seu primer trasplantament de ronyó. El 23 de febrer de 1984, protagonitza un salt encara més important en dur a terme amb èxit el primer trasplantament de fetge d’Espanya.
Un pol de recerca pioner
A finals dels anys 80, la UB impulsa el Campus de Bellvitge per acollir-hi la nova Facultat d’Odontologia, l’Escola d’Infermeria i la unitat docent de Medicina-Bellvitge. Comença, així, la configuració d’un espai que es converteix en un autèntic imant d’institucions sanitàries i de recerca. Amb el nou mil·lenni s’hi afegeix la pota de la recerca amb l’IDIBELL, que completa un conjunt d’espais docents, assistencials i científics que avui formen un hub de salut conegut pels seus èxits i el seu talent.
L’arribada del Metro, la gran connexió amb Barcelona
El 18 d’octubre de 1989 s’inaugura la prolongació de la Línia 1 del Metro des d’Avinguda Carrilet fins a la ciutat sanitària de Bellvitge, amb dues noves estacions, Bellvitge i Feixa Llarga (avui Hospital de Bellvitge). Dos anys abans, ja s’ha prolongat la mateixa L1 des de Torrassa fins a Avinguda Carrilet.
El tram de la línia de Metro afegit el 1989 té una longitud de 2,3 quilòmetres. Suposa un punt d’inflexió per a la zona i l’hospital, ja que permet viatjar en Metro des d’un barri obrer —i molt poblat— fins al centre de Barcelona en només 18 minuts, a més de connectar-lo directament amb Santa Coloma de Gramenet.
El 2003, l’estació inicialment anomenada Feixa Llarga canvia de nom i passa a dir-se igual que el centre hospitalari, Hospital de Bellvitge, per facilitar una millor identificació dels usuaris amb l’entorn de la instal·lació.
Connexions deficients
Ja des dels inicis, són evidents els problemes de comunicació i accés a l’hospital: en una zona nova, allunyada i on inicialment només s’arriba en vehicle privat, amb accessos per carretera deficients i una xarxa de carrers de l’entorn sense urbanitzar. Posteriorment, hi arriba l’autobús, però amb la parada situada a l’altra banda de l’autovia de Castelldefels. Amb un pas subterrani massa sovint inundat, els usuaris es veuen obligats a creuar l’autovia, amb el perill que això implica.
Duran i Reynals, l’especialització oncològica de Bellvitge
Després de 33 anys d’obres i paralitzacions, el 7 d’abril de 2008 s’inaugura el conjunt de l’Hospital Duran i Reynals, que acull des de 1995 l’Institut Català d’Oncologia (ICO), centre de referència en el tractament i la investigació del càncer. Per iniciativa de l’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC), les obres havien començat l’any 1975, poc després de la inauguració de l’Hospital Universitari de Bellvitge, a l’altre costat de la Granvia.
Passats alguns anys amb l’obra aturada i abandonada, l’Associació Espanyola contra el Càncer cedeix el projecte a la Generalitat i passa
a formar part de la Ciutat Sanitària i Universitària de Bellvitge. El 1988, s’obren portes a les primeres dependències; el 1990, es posen en marxa les consultes externes d’oncologia, l’hospital de dia oncològic i un registre de tumors hospitalaris, i, només un any després, les unitats d’oncologia mèdica i oncologia radioteràpica.
Un Campus amb el màxim reconeixement europeu
L’any 1995 es constitueix l’Institut Català d’Oncologia (ICO) com a empresa pública del Departament de Salut de la Generalitat i s’instal·la a l’edifici de l’hospital. És l’any 2008 quan s’inaugura el centre en el seu conjunt.
Actualment, a banda de l’ICO, acull el centre sociosanitari Hestia Duran i Reynals i molts dels laboratoris i serveis científics de l’IDIBELL. El Campus Salut Bellvitge ha estat acreditat, aquest 2025, com a Comprehensive Cancer Centre, actualment el màxim reconeixement europeu en l’àmbit de l’oncologia.
Article de Duran i Reynals: Teoria vírica del càncerL’IDIBELL, recerca d’última generació en salut al servei de les persones
Amb més de 1.000 investigadores i investigadors, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) es distingeix per aplicar els descobriments ràpidament als milers de pacients dels Hospitals de Bellvitge i Viladecans, i de l’Institut Català d’Oncologia. El centre està focalitzat en quatre grans àrees d’investigació: el càncer, les neurociències, la medicina regenerativa i la translacional.
Punter en medicina personalitzada i teràpies avançades
Fundat el 2004 i premiat amb l’HR Excellence in Research de la Comissió Europea com a proveïdor i defensor d’un entorn de treball en recerca estimulant, l’IDIBELL es distingeix pel seu enfocament a la medicina personalitzada i les teràpies avançades. És un dels instituts d’investigació més punters de Catalunya en els seus àmbits.
Compta amb més de 1.500 persones, 70 grups de recerca i produeix 1.200 publicacions científiques anuals en revistes internacionals. Cada any impulsa 130 projectes de recerca i 200 nous assajos clínics, així com 60 tesis doctorals. Actualment té 5 spin-off actives, 250 projectes d’innovació, 150 patents actives i 60 contractes d’R+D. Un dels puntals de l’IDIBELL és la divulgació i l’educació científiques.
L’Institut porta a terme investigacions d’alt impacte i fomenta la col·laboració multidisciplinària entre científics i professionals de l’assistència en salut, per enfortir- ne així la capacitat per generar coneixements innovadors i transferir-los ràpidament a la pràctica clínica. Això ha permès fites com relacionar la infecció vírica i el càncer de coll d’úter; liderar un banc de cèl·lules mare per a teràpies cel·lulars regeneratives; el primer assaig clínic amb pacients amb greus seqüeles post-Covid o el descobriment de 12 malalties genètiques minoritàries que afecten el neurodesenvolupament.
Visita les instal·lacions de l’IDIBELL en 360º
El futur Bioclúster, el hub biomèdic més important del sud d’Europa
El Bioclúster d’Innovació i Salut és un projecte estratègic per a Catalunya, que convertirà l’àrea entre L’Hospitalet i Esplugues en un gran ecosistema biomèdic
amb empreses i centres de docència, recerca biomèdica i salut. Aspira a ser el hub biomèdic més important del sud d’Europa, que ha de retenir talent, atraure inversió i empreses i generar projectes d’investigació més potents.
Pol d’atracció de docència i recerca
Concentrarà en un mateix lloc un ecosistema d’empreses i centres destinats a la docència, a la recerca biomèdica i a la salut com l’Hospital Universitari de Bellvitge, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l’Institut Català d’Oncologia, hospitals com Sant Joan de Déu i el Duran i Reynals, el Servei d’Emergències Mèdiques, la Universitat de Barcelona i un teixit d’empreses i parcs tecnològics. Té el suport dels ajuntaments de L’Hospitalet i Esplugues, el Govern de la Generalitat i el govern espanyol.
Aquest projecte s’inscriu dins de l’àmbit del Pla director urbanístic del Biopol-Granvia, que preveu ordenar i transformar 95,86 hectàrees de terreny de L’Hospitalet. Un cop estigui en ple rendiment, s’estima que contribuirà a la creació de gairebé 50.000 llocs de treball entre directes i indirectes i que facturarà més de 7.000 milions d’euros, cosa que suposa una aportació al PIB català de més de 4.500 milions d’euros, equivalent a l’1,42% del PIB anual de Catalunya.
No és només un parc d’empreses: és una estratègia territorial que combina urbanisme, salut pública, recerca i indústria. L’Hospitalet podria passar a liderar —amb altres nodes de Catalunya— un dels pols biomèdics més rellevants del sud d’Europa, amb efectes visibles en ocupació, riquesa i capacitat científica.
Una iniciativa de:
En el marc de:
Amb la col·laboració de:
Gràfica:
